Taula rodona demà 1 de febrer

Presentació del llibre "El dia que Catalunya va dir prou" el proper 5 de febrer.

 La història inèdita de l’Assemblea Nacional Catalana »

Pere Martí ens revela la història de l’ANC, que és, alhora, la història del dia que Catalunya va dir prou i va decidir caminar en ferm cap a la seva plena llibertat.

Fa anys que treballa per a un somni, però no ha estat fins a l’històric 11 de setembre del 2012 que l'Assemblea Nacional Catalana no s'ha convertit en el centre d'atenció de l'espai públic. Pocs saben, però, que l’ANC va néixer el 2009, al referèndum d’Arenys de Munt, o que els seus primers impulsors varen posar-se d’acord a través d’internet, sense conèixer la identitat dels altres participants, o que el seu full de ruta preveu que l’11 de setembre del 2014 ja siguem un país independent. us adjuntem el cartell promocional

La LOMCE A SANT ANDREU    GENER 2013

 

( LEY ORGANICA de  MEJORA de la CALIDAD EDUCATIVA ?)

 

Què diu?

Què canvia?

Perdrem la llengua, i què més perdrem?

Taules rodones sobre el projecte de la nova llei d’educació,

 LLEI WERT.

 

 

·      Dijous 17 de gener a les  17.30h a

l’Institut Dr. Puigvert

 

·      Dijous 31  de gener a les 17.30h a la

    Sala d’actes escola Pegaso

 

 

Organitza

Assemblea de zona de Sant Andreu

CCOO, CGT i USTEC·STEs

 

ASSISTEIX!  PARTICIPA-HI!

Seguim escalfant motors!

L'assemblea de Sant Andreu conjuntament amb la sectorial de jubilats per la independència organitzem el proper 14 de febrer una conferència per dissipar una de les pors amb què la premsa i els partits espanyolistes proven d'atemorir la nostre gent gran.

Si coneixeu jubilats/des o persones pròximes a la jubilació (que gràcies a Espanya es fa cada dia més llunyana) adreceu-los a aquest acte a Can Fabra, sortiran de dubtes!

L'ANC de Sant Andreu ha rebut la invitació a assistir a aquest acte el proper 6 de Febrer 2013. Com podeu veure els i les ponents s'on d'entitat!
Us fem extensiva la invitació, pareu atenció al final de l'avís ja que cal que confirmeu l'assistència bé per email bé per telèfon

Un racismo cotidiano

El jueves, en la sección Cartas de los lectores, Lucero Zamora publicaba una interesantísima. Llevaba por título "Sensibilidad comercial" y decía: "¿Quién escoge el idioma, el cliente o el vendedor? ¿Es en función del aspecto físico del cliente? Soy peruana, hace dieciséis años que vivo en Catalunya y el catalán es mi idioma habitual. Puedo usar desde un vocabulario técnico hasta un registro coloquial sin problema, pero me pregunto qué se tiene que hacer para no tener que cambiar al castellano cuando compro. Alguna vez me he medio quejado, y me han contestado que tanto da un idioma como otro. A mí no me da lo mismo, ya que yo había iniciado la conversación en catalán. A veces se disculpan y cambian de lengua; al fin y al cabo soy yo la clienta. ¿Cómo puede ser que en unos grandes almacenes la señora que está a mi lado sea atendida en catalán y a mí casi me obligan a volver a mi idioma materno? ¿Es posible contratar personal con un sentido del oído más fino, capaz de captar a los pocos segundos el idioma escogido por el cliente? No es un enfoque político. Es un tema comercial. El problema es que se cambia de idioma cuando se habla con un interlocutor que se ve que es extranjero".
Las palabras de Lucero Zamora son excepcionales porque narran una situación habitualísima que las víctimas comentan sólo con los amigos. Muchos catalanohablantes tienen en el cerebro un chip que hace que, en cuanto notan un mínimo acento en la voz de la persona que se les dirige en catalán, cambian inmediatamente de lengua y les hablan en castellano. Creen que es un gesto cortés pero pocas cosas hay tan descorteses hacia alguien como rechazar su interés por expresarse en la lengua del país donde está. Hace un par de años estaba en un bar de mi barrio y entró un chico de veintipocos años. Saludó –"Bon dia"– y pidió a la propietaria "un entrepà de tonyina". Como tenía un ligero acento, no sé si brasileño o portugués, la dueña, catalanohablante, le habló en castellano todo el rato, mientras el cliente –portugués o brasileño– le hablaba catalán a ella, y ella hablaba en catalán al resto de clientes: a todos menos a él. Demencial.

Inconscientemente o no, es una forma rotunda de decirle a alguien: no hagas ningún esfuerzo por hablarme en catalán porque ahora mismo levanto una barrera y te trato y te trataré siempre como forastero no bienvenido.
Deben creer eso les hace quedar como cosmopolitas. Lucero Zamora es peruana, y he visto la misma actitud con amigos ingleses, guineanos, norteamericanos, marroquíes, italianos, rusos... Si les detectan un acento o unos rasgos que consideran forasteros, nada de hablarles en catalán. ¡Faltaría más! De hecho lo que les están diciendo es que no se esfuercen, que a su casa –a la casa íntima de todo ciudadano que es su lengua– no los invitarán nunca. Es, pura y simplemente, racismo.

Font

Disponible a la xarxa un llibre que quantifica el cost de ser espanyols

Quin és el cost de ser espanyol per a un ciutadà de Catalunya? Amb la mirada posada a les imminents eleccions a les Corts espanyoles, Joan Hugué i Rovirosa ha detallat en un llibre la quantificació al detall del preu de formar part de l'Estat espanyol el contingut del qual es pot consultar íntegrament a la xarxa. L'editorial Dux, juntament amb l'autor, han decidit penjar de forma íntegra i gratuïta la públicació a la xarxa amb la voluntat d'ajudar a reflexionar bé el vot davant els comicis del 20N. A banda, l'obra 'El preu de ser espanyol... per a un ciutadà de Catalunya' també es pot adquirir publicada en paper a les llibreries dels Països Catalans.