divendres, 15 de març del 2013


Aqui renganxem un interessant article de'n Miquel Strubell a tribuna.cat a propòsit de l'assemblea d'aquest dissabte


Miquel Strubell
Sociolingüista

Això és una guerra

Fa pocs dies, vaig ser convidat per Vilaweb, al costat d'Enric Aïnsa, Pere Pugès i Miquel Sellarès, a explicar com vam posar en marxa l'ANC. Entre oradors brillants, vaig fer el que vaig poder. Celebràvem el primer aniversari de l'Assemblea Nacional Catalana, un dels organismes creats amb l'aspiració de tenir una vida ben curta: tenim molt pressa, que va dir Heribert Barrera. Un cop recuperada la independència de la nació catalana, tothom cap a casa!
Si en vida de l'enyorat Heribert teníem pressa, és molt clar que l'acceleració dels darrers mesos mareja. Tot comença amb l'èxit de l'onze de setembre, amb un gran impacte mediàtic, i per una vegada, també a nivell internacional. El President Mas reacciona amb valentia i decisió, una característica que se li ha de reconèixer.

El tancament dels organismes de l'Estat davant de l'acceptació de la voluntat clarament majoritària, amb l'ús d'unes estratègies que, un cop revelades, farien caure governs de països democràtics, s'ha d'explicar al món, d'una manera objectiva, serena, convincent. Són els fets incontestables els que ens obriran el camí al reconeixement internacional de la nostra declaració d'independència. El que està fent l'Estat no té nom. Està fent servir totes les estratègies, totes, d'un país en guerra, menys una: el recurs a les armes.
Espero que l'assemblea d'aquest dissabte, a Girona, servirà per fer tremolar l'enemic"
Les han amenaçades, sí. Han amenaçat d'entrar a retirar les urnes si fem el referèndum. Però tots la resta és de manual de guerra: infiltrar l'enemic amb quintes columnes, espiar-los i elaborar informes sobre els seus punts flacs, intentar dividir-lo, intoxicar els mitjans amb propaganda falsa per desacreditar els dirigents enemics, silenciar escollits dirigents de l'enemic amb l'amenaça de fer-los xantatge, mobilitzar els teus amb proclames incendiàries basades en prejudicis seculars, mantenir un degoteig constant de temes col·laterals per amagar les febleses pròpies, retirar els teus que reconeguin ni per un instant que potser l'enemic té raó o algun dret, fustigar el seu sistema econòmic i financer per afeblir-lo, impedir que desenvolupi els seus sistema de comunicació terrestre, moure tot el cos diplomàtic per buscar aliats a fora, bloquejar el reforçament dels seus ports, aïllar i controlar els seus aeroports... Tot menys seure, parlamentar, mirar de resoldre els problemes.

No sé si el manual inclouria una assemblea nacional catalana. M'imagino que no. Però no estaria de més provar de neutralitzar-la, a la vista de l'enorme capacitat de mobilització que ha demostrat tenir. Com ho farien? Doncs mirant que els teus aconseguissin, per la via democràtica (faltaria més!), entrar en els llocs decisoris de l'organització, mirar de distreure aquests òrgans perquè no es dediquessin de ple a la seva missió sinó que perdessin les hores, i llargues reunions i tot, en qüestions d'ordre, en fer córrer sospites dels altres...

No sé si és una possibilitat real. Prefereixo pensar que no. Però està vist que amb el lliri a la mà, amb la ingenuïtat de l'il·lús, podem caure en el primer obstacle. Espero, en definitiva, que l'assemblea d'aquest dissabte, a Girona, servirà per fer tremolar l'enemic. Perquè, com dic, això és una guerra.