Unes 200 disposicions imposen l'etiquetatge en castellà a Catalunya

Recorden que la UE fa 13 anys que preveu la possibilitat que els estats obliguin a etiquetar en una llengua oficial · A Catalunya la legislació vigent obliga a etiquetar en castellà tots els productes excepte els tradicionals

La Plataforma per la Llengua ha lamentat que el Parlament Europeu hagi rebutjat votar l'esmena dels eurodiputats catalans al nou reglament sobre els productes alimentaris, una esmena que hagués obert la porta a que "per primer cop des de la dictadura franquista, el castellà pogués deixar de ser obligatori en l'etiquetatge de productes distribuïts a Catalunya". L'entitat recorda que de fet ja fa 14 anys que la Unió Europea preveu la possibilitat que els estats obliguin a etiquetar en una llengua oficial de la Unió. De fet des de la dictadura franquista, l'Estat espanyol "obliga a etiquetar les dades obligatòries dels productes distribuïts a Catalunya -exceptuant els productes tradicionals- en castellà". El 2009 l'Agència Catalana de Consum va imposar 94 multes per no etiquetar en castellà; ho va fer en base a les gairebé 200 disposicions actualment en vigor que obliguen a l'etiquetatge en llengua castellana, fet que ja ha estat denunciat en reiterades ocasions per l'entitat.

La Plataforma considera que amb el nou Codi de consum de Catalunya s'equiparen lingüísticament català i castellà: "gràcies a aquesta normativa, aprovada el 2010 i que preveia un termini d'adaptació que venç precisament el 23 de juliol vinent, el català ara també és obligatori en l'etiquetatge com ho era el castellà". Per això a partir d'aquest 23 de juliol, quan acaba el termini per adaptar-se a la legislació per a tothom, "les dades obligatòries de gairebé tots els productes distribuïts a Catalunya hauran d'estar etiquetades en català i en castellà".

Per tot plegat l'entitat "exigeix a la Generalitat que a partir d'aquesta data, faci acomplir aquesta llei aprovada pel Parlament de Catalunya". El comunicat de la Plataforma també el signa i el subscriu l'Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC).

La Generalitat només recapta un 3% dels impostos que paguem tots els catalans

Les comunitats autònomes de règim comú són aquelles que no recapten directament ni regulen ni inspeccionen els impostos que paguen els seus ciutadans. Els ingressos que alimenten els pressupostos d'aquestes comunitats provenen, fonamentalment, de la participació en una part de la recaptació d'una cistella d'impostos estatals, que s'anomenen tributs cedits. Catalunya és una comunitat de règim comú, i en els pressupostos que enguany ha presentat el govern d'Artur Mas, el total d'ingressos de la Generalitat procedents d'impostos són de 17.391 milions d'euros.

Cal assenyalar, però, que l'any 2011 els catalans pagarem, aproximadament, cap a 60.000 milions d'euros d'impostos.

La major part de la recaptació prové de les cotitzacions a la seguretat social, amb uns 21.500 milions d'euros, seguida de l'IRPF, amb 16.500 milions, l'IVA, amb 9.500 milions, l'impost de societats, amb 4.500 milions, els impostos sobre consums especials –begudes alcohòliques, tabac, combustibles, electricitat i matriculació de vehicles–, amb cap a 6.000 milions, i altres impostos menors –com l'impost sobre successions i donacions, l'impost sobre transmissions patrimonials, l'impost sobre actes jurídics documentats, la taxa sobre el joc, i de l'impost de matriculació de vehicles, –, amb uns 2.000 milions d'euros.

Només cal fer un simple càlcul per adonar-nos que els 17.391 milions d'euros d'ingressos tributaris del pressupost de la Generalitat equivalen a un ridícul 29% dels 60.000 milions d'euros que els catalans paguem d'impostos. La conclusió és esgarrifosa: de cada 100 euros anuals que paguem d'impostos, només 29 retornen a Catalunya i 71 se'ls queda l'Estat espanyol.

Aquesta situació és insostenible, provoca una necessitat creixent d'endeutament de la Generalitat i fa inviable un estat del benestar amb unes mínimes prestacions de serveis públics.

La Generalitat només recapta directament un 3,3% dels impostos que paguem els catalans. L'Estat espanyol recapta, legisla i inspecciona el 96,7% de la recaptació impositiva de Catalunya i se'n queda el 71%.

Les conseqüències directes d'aquesta situació són clares:

1) Un espoli fiscal d'uns 20.000 milions d'euros anuals –xifra que equival a gairebé el 10% del producte interior brut de Catalunya;

2) Una insuficiència crònica de recursos per part de la Generalitat per poder fer front a les despeses socials bàsiques, cosa que obliga a fer terribles retallades en la despesa pública;

3) Un fre a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi;

4) Un endeutament creixent de la Generalitat

5) Una reducció en el nivell de vida dels catalans.

L'única sortida possible a aquesta situació és que la Generalitat recapti i tingui capacitat normativa sobre tots els impostos que es paguen a Catalunya.

En la meva opinió, això només serà possible si tenim un estat propi.


Doctor en Economia UB - Emili Valdero